El nucli històric

A partir del nucli primitiu del segle XIII, articulat sobre l'eix del carrer del Pintor Casanova -l'antic carrer Major- i el carrer de Sant Miquel, la vila va anar creixent progressivament i ocupà les àrees adjacents o Pobla Nova de Sant Jordi, el segle xiv), en l'espai urbà comprés entre els carrers de la Puríssima i el de Sant Benet o del Piló. Aquest primer recinte va estar envoltat d'una muralla, proveïda de torres i portes, de les quals s'han conservat les restes de la torre de Na Valora (al carrer de les Comèdies), la torre de la Barbacana (a la placeta de les Xiques) i el portal i la torre de Riquer (al carrer de la Puríssima). A la part alta de la població (en aquella època, l'actual plaça d'Espanya), s'hi va construir un castell que defensava la vila pel flanc sud, el qual va ser transformat en convent d'augustinians a l'inici del segle xiv. A la primeria del segle xiv es funda una ermita dedicada a Sant Jordi, situada al mateix lloc on actualment hi ha l'església del patró de la ciutat, d'estil neobizantí, construïda entre 1913 i 1921.

Edificis rehabilitats del Raval Vell

L'àrea del segon eixample s'anomena Raval Nou o Raval de Sant Agustí (1555), i està delimitat pels carrers de Sant Francesc i de Sant Nicolau. En 1669 es va construir l'àrea que actualment configura la plaça d'Espanya (anomenada, aleshores, de Sant Agustí) i els seus voltants, a partir de l'eix del carrer de Sant Nicolau, fins al del de la Casa Blanca i el de la Cordeta, i també les àrees delimitades pels carrers de Sant Josep, de Sant Joan i de la Barbacana. A l'actual església de Sant Maure i de Sant Francesc, així com al lloc que ocupa ara el mercat, hi va haver un convent i una església de franciscans, en els terrenys dels quals es van construir els jardins de la Glorieta. Pel carrer de Sant Blai s'entra a l'església del Sant Sepulcre (segle XVIII) i al convent de clausura d'augustines descalces.

Plaça de Dins

Al llarg de la segona meitat del segle XVIII, i com a conseqüència de l'augment demogràfic resultant de la industrialització de la vila, van créixer diferents ravals extramurs del primitiu recinte (Algessares, Sant Roc i el Tossal) i es desenvoluparen noves àrees urbanes, principalment a la zona alta de la població (barris de la Sang, les Eres, etc.). L'església parroquial, que fins a aquells anys se situava a la placeta de la Mare de Déu, es va traslladar a un solar immediat a l'actual plaça d'Espanya i placeta del Fossar (antic cementeri parroquial).

Durant el segle XIX, se'n van traçar els plans de l'eixamplament i s'emprengueren grans obres d'infraestructura (ponts, clavegueram, jardins, cementeri, etc.). L'Ajuntament, que fins aleshores havia estat a la plaça de les Corts, va ser traslladat al nou i actual emplaçament, i la casa consistorial -de nova planta- va ser acabada l'any 1861.

Antiga Casa de la Vila, hui seu del Museu Arqueològic

L'antiga Casa de la Vila va ser rehabilitada, en 1945, per a contenir-hi les col·leccions del Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo i Moltó (monument històrico-artístic, des de 1962). Al carrer de Sant Miquel hi ha el Casal de Sant Jordi, seu de l'Associació de Sant Jordi en l'edifici del qual - una antiga casa senyorial de la primeria del segle XVIII - s'ha instal·lat el Museu de la Festa.

El nucli urbà que circumda la plaça d'Espanya, on té la seu l'Ajuntament, comprén l'àrea on es concentren els edificis de major interés. Aquestes arquitectures, amb els seus carrers i places, foren declarades conjunt històrico-artístic (1982).

La peculiar fesomia i alçada de les cases foren la conseqüència de l'alta densitat de la població de la ciutat durant el segle XIX, la qual cosa provocà l'increment del nombre de plantes a les cases tradicionals, i també l'elevació de l'alçada de la cornisa en les de nova planta.

Cal destacar alguns edificis modernistes, com ara la «Casa del Pavo» i el Círculo Industrial (al carrer de Sant Nicolau, 17 i 31 respectivament), la seu de la societat El Trabajo i l'antic edifici del Parc de Bombers (al carrer de Gonçal Barrachina, davant del Viaducte), la casa número 5 del carrer de Sant Llorenç, la número 30 de l'avinguda del País Valencià i les cases 2 i 6 del carrer de Joan Cantó.

Hi ha altres edificis singulars com l'antic Banc d'Espanya, seu del Centre Cultural, Biblioteca Municipal i Arxiu Històric; el Palauet d'Albors i diverses cases de l'avinguda del País Valencià; la Capella de Sant Miquel, de 1790, situada al carrer de Santa Rita davant l'edifici de l'antiga Reial Fàbrica de Draps, anomenada Casa de la Bolla; la Capella de la Mare de Déu dels Desemparats, situada a la placeta de la Mare de Déu, es va construir l'any 1852.

Les arquitectures industrials del centre urbà de la ciutat conformen espais d'una bellesa singular, com els edificis de la plaça de Carbonell i Ferrándiz (antigues indústries i ara rehabilitades com a Escola Politècnica Superior d'Alcoi), l'edifici de Papeleras Reunidas, a la plaça d'Emili Sala, actual seu d'AITEX (Institut Tecnològic Tèxtil) i del CEEI (Centre Europeu d'Empreses Innovadores), l'Escola Politècnica Superior d'Alcoi, EPSA, entre d'altres.

Plaça les Xiques

En l'última dècada s'han rehabilitat alguns dels racons més emblemàtics de la ciutat: la plaça de Dins, la placeta de les Xiques, i s'ha fomentat la millora i ampliació de nous parcs.

Importants obres d'infraestructura i de revivificació urbana (Pla ARA) i també la implantació de nou mobiliari urbà, són algunes de les actuacions que pretenen recuperar la fesomia tradicional de la ciutat i, a més, millorar-ne la qualitat de vida.